NO, NO HE VIST TITÀNIC

Hola!!

com aneu??? esteu  preparats per aquesta setmana curteta?? jo sí!!! serà dura i el pont es presenta amb molta feina (entre la UOC  i collir olives), però amb ganes de deixar moltes coses a punt i posar coses en ordre. 

Ahir a la nit - matinada van fer la pel·lícula "Love Actually", ostres és una de les meves preferides i em penso que de molts de vosaltres també. Perquè la feien tant tard?? una pel·lícula tant maca, de temàtica nadalenca que ara ja se'n veuen i amb una banda sonora maquíssima... i perquè tant tard?? em van obligar a anar a dormir fora de l'hora habitual i no la vaig veure tota ;).

En una de les escenes el padrastre d'en Sam l'ensenya a "lligar" i apareix llavors una de les escenes més romàtiques de la història del cinema en Leonardo di Caprio i la Kate Winslet a la cuberta del vaixell volant (vaja tenint la sensació de volar) i vaig pensar... si tu no has vist Titànic. No sabeu quantes vegades hi ha hagut algú que m`ha dit: "No??? no l'has vist???" i és que clar quan ja saps com acabarà i sembla ser que és d'una manera trista se'm treuen les ganes de mirar-la i, a més, a mi en Leo... mireu... encara el veig com a la sèrie "Los problemas crecen" dels anys 80 i no sembla que no es faci mai vell, cosa que no m'agrada dels actors. Que de ben segur que m'estic perdent un clàssic del cinema.

Bé... és una petita reflexió personal. Res que si no heu vist "Love Actually" us animo a veure-la, per mi és un clàssic i no us enganyo si dic que l'he vist 5 o 6 vegades, és com "Pretty Woman" o "Dirty Dancing" quan les fan a la tele s'han de mirar, sí o sí ;).

Bona setmana i espero que ben aviat pugui posar-vos el post que fa temps que estic fent de DIY (Mercè aquests dies ho hem d'acabar TOT) i que no puc desvelar. 

Fins ben aviat!!!!

ELS ÀNGELS DE VICTORIA SECRET

Bones,

la setmana passada hi va haver un dels esdeveniments més importants del món de la moda i no va ser a les passareles de Milan, París o Londres; sinó la desfilada anual de la casa de roba interior Victoria Secret. 

És la desfilada que potser reuneix les millors models del moment i és equiperable a les portades de revistes com "Sport Ilustrated" o quan surt el calendari "Pirelli" i és un dels esdeveniments més esperats després de la SuperBowl. 

Quan vaig ser a Nova York amb la Mireia hi vam entrar, no recordo si hi vam acabar comprant perquè en realitat la qualitat no ens va acabar de fer el pes. Però teníem una curiositat...

Nois avui us podreu recrear la vista, però penseu que són poques les dones que són així, unes escollides i prou...

Sabeu què??? després d'haver mirat les fotos em quedo amb el vestit de la cantant Taylor Swift de la primera foto. 

Fins la propera!!!

LLIBRE O PEL·LÍCULA/SÈRIE?

Hola!!!!

com aneu?? avui a través d'una publicació al facebook he pogut veure que ja tenim protagonistes pel llibre "50 hombres de Grey"!!! El noi no sé pas qui és (Jamie Dornan) i la noia és la filla de la Melanie Grifith i en Don Johnson (Dakota Johnson). Què en penseu?? us els imaginàveu així els protagonistes de la saga? Jo els trobo molt i molt guapos.

Estic una mica intrigada perquè hi ha versions cinematogràfiques de llibres que deixen molt a desitjar, però n'hi ha d'altres que no. Ara mateix emeten la sèrie del llibre El tiempo entre costuras (Maria Dueñas) i els 4 primers capítols són molt fidels al llibre, fins i tot hi ha diàlegs iguals. M'agrada molt perquè no es perd gens l'escència del llibre i a mi m'ajuda a veure coses que potser em van passar per alt. Els actors els trobo molt ben trobats, aquesta noia l'Adriana Ugarte la trobo maquíssima!!! Si la mireu veureu que fins i tot hi surt en Nil de la Riera...

Haurem d'anar al cine a veure-la per poder opinar ;).

Ahh!! i no em vull oblidar de donar-vos 2000 gràcies!!! per les 2000 visites que ja ha tingut el blog. Això m'anima a continuar!!! 

Una abraçada i fins la propera

  

EM CUIDO II

Hola!!!

com aneu?? Avui us vull parlar de les pàgines i/o blogs que normalment consulto per saber les novetats dels productes, idees alhora de maquillar-nos, què posar-nos, etc. A la majoria s'hi fan concursos, però jo no sóc gaire afortunada. :(.

Amb el facebook i el twitter et poses al dia de tot i del que vulguis. La majoria de pàgines les he anat trobant perquè les heu anat suggerint vosaltres, per tant n'hi hauran algunes que ja coneixereu i les altres si teniu un momentet fes-li un cop d'ull. 

De bellesa: 

- The Beauty blog:

 http://beautyblog.es/. 

En aquest blog la Susana García cada dia fa un parell d'entrades per explicar últimes novetats i les seves opinions dels productes que li donen a provar. També hi fa concursos de marques molt bones, ara n'hi té un de la casa Skeyndor que són d'una qualitat increïble us deixo l'enllaç per si voleu participar-hi (http://beautyblog.es/skeyndor). La trobo molt útil en últimes novetats, a mi m'agrada saber quines coses han sortit, encara que ja vaig dir que les cremes les compro a la farmàcia.

- Isassaweis:

http://www.isasaweis.com/

Aquesta noia és d'Asturies i la vaig descobrir de casualitat fa uns 3 anys i li havia perdut al pista, fa un mes la vaig tornar a trobar. És una cominicadora genial i molt maca. Hi ha de tot en aquesta pàgina: bellesa, moda, concursos, cuina. Són força interessants els videos per exemple us deixo l'enllaç http://www.youtube.com/watch?v=h0Xc4f_ycvU d'un que he mirat avui sobre productes del Mercadona que valen la pena. 

De roba:

Sempre miro de tenir a mà les típiques pàgines com Glamour, Elle, Telva i així, però us en deixo dues d'estilismes, una de mes senzilla i una altra que sembla que és molt popular, però més sofisticada. 

- Una Silla para mi bolso: 

http://www.1sillaparamibolsoblog.com/

És un blog però a mi m'és més útil mirar-lo des del facebook. Fa algun concursos de roba de marca i els estilismes que proposa enstan força bé.

- Que me pongo yo?

la podeu buscar al facebook perquè des de la web no sé, no sé... Em sembla útil per mirar-la a primera hora del matí mentre esmorzes i  mires el facebook perquè cada dia et penja un look i et pot servir d'inspiració.

Aquestes són les meves preferides ara, potser d'aquí un temps canvio, ja us ho faré saber ;). 

Fins aviat!!!

UNA DE MENJAR... (i ja veieu que no són els panellets que heu vist pel Facebook ;))

Hola!!

com aneu??

podria haver titulat l'entrada EM CUIDO part II perquè aquest cap de setmana hem provat una recepta nova i n'hem recuperat una d'antiga. 

Ja aneu veient què significa cuidar-me per mi  i una part especial i que he descobert fa poc temps és la cuina. Tenir una parella apassionada de la cuina com la que tinc ajuda molt i sempre anem buscant receptes innovadores i tradicionals. Fins i tot, algunes vegades per fer una simple salsa de tomata la busquem per internent per millorar la que ja sabem fer nosaltres. Som així de "frikis" jejeje però ens encata!!!!! això sí, a vegades hi ha unes disputes a la cuina... per això algun dia cuino jo i algun dia ell així es redueixen a la meitat. 

Però segurament també ve de genètica perquè a la meva família hi ha grans cuineres sobretot de part de la meva mare, començant per ella i la meva àvia (ja l'he mencionat alguna vegada) i incloent les meves ties (Pilar, Carmen i Mª Assumpta).

No m'enrotllo més. Us deu haver sortit pel facebook els panellets que hem fet avui a la tarda, res amb un parell d'hores i en Gerard ha resultat ser un gran decorador de panellets i pensar que quan era petita no s'enganxaven mai més els pinyons i acabàvem clavant-los com si fossin estaques i avui, sense ni clara ni res. No sé si hi ha ajudat que la massa reposés una miqueta més... bé... demà els tastarem i en podrem opinar. 

No us passaré la recepta dels panellets, no patiu... sinó la recepta de "cous-cous amb fruits secs i pollastre al curry". Us deixo l'enllaç del blog de "La cuinera" d'on vaig treure la recepta de casualitat fent la llufa per altres blogs. Si la publico és que ens va encantar!!!! uauu!! no ho havíem provat i va sortir molt i molt bona.

http://www.lacuinera.com/2013/10/cous-cous-y-pollo-al-curry.html

Us deixo una foto de com va quedar, que no li fa gens de justícia a la que veureu a l'enllaç, però han desaregut les brotxetes de casa... misteris de la vida... 

A veure si us animeu i la proveu. 

Fins la propera!!! 

EM CUIDO

Hola!!

com aneu?? aprofito que a casa ja funciona l'internet després d'uns dies de trucades, tècnics i mals humors per culpa d'això. Sembla estrany com ens pot condicionar la feina l'internet. Jo estic estudiant a distància i em connecto cada dia (vaja tb puc fer feina sense estar connectada, però bueno... sempre m'agrada tenir el face encès i el correu i altres coses jejeje) i és que quan portes 30 pàgines llegides necessites una mica d'esbargiment, no???

Bé, ja vaig avançar que us comentaria petits detalls de com ens podíem cuidar. Jo haig d'admetre que sóc força inestable... diuen que tardem 21 dies en crear un hàbit, però jo n'hi ha alguns que no hi ha maneres de crear. Suposo que com totes i tots. 

Avui nois no crec que us interessi gaire el que poso, però si voleu xafardejar us deixo ;).No em vull enrotllar gaire: només us vull explicar el mini tractament dels  matins que faig servir. A la nit no sóc gens constant, però al matí normalment ho sóc força.

Us explico què faig servir, potser vosaltres feu servir el mateix o semblant:

Primer netejo la cara amb el sabó de l'Avène, aquell de color verdós i després em ruixo amb l'"eau thermale", m'escampo la hidratant de la mateixa casa i per últim la "bb cream" la que faig servir jo és la de Sensilis. 

Podeu pensar però perquè es posa l'"eau thermale"? doncs ho vaig treure de la revista "Hola!", com que les "bb creams" solen ser força espesses l'aigua termal ajuda a que flueixi una mica més i la veritat és que va genial. Estic contenta perquè m'ajuda a tenir més bona cara als matins.

Això sí, la meva pròxima adquisició serà una crema antiarrugues!!! això segur!!!

Nois si heu arribat a llegir fins aquí només un missatge: dieu-li a la persona que estigui al vostre costat que està molt guapa. Encara que ella us digui que no és veritat o que no s'hi sent, insisitiu-hi segur que somriu i passarà un bon dia. 

Fins la propera!!!

PER QUÈ ET DIUS COM ET DIUS??

Bones!!

Fa uns tres anys vaig fer un curset molt interessant sobre el dol infantil. Allà  a part de veure unes quantes tècniques per ajudar als infants a superar el dol també vàrem fer diferents tècniques de grup. Jo no sóc gens bona a fer coses en grup i em costa molt deixar-me anar, però la professora, la Mònica Conill, ens va enganxar tant que em vaig sentir 

super còmode fent-ho. 

Una de les técniques de coneixença que ens va explicar era que alhora de presentar-nos expliquéssim pk ens diem com ens diem. Ho sabeu vosaltres?? Jo sí. De fet recordar pk em dic com em dic m'evoca a records. Records d'infantesa i em connecta amb una tristesa, però bona, ehh!! A mi el meu nom no m'agrada, però recordar pk em dic així m'encanta i sobretot recordar per qui m'ho dic. 

No us vull pas deixar amb la incògnita: jo em dic Pilar perquè la meva àvia materna s'ho deia i quan vàrem néixer una es  va dir com la mare i l'altre com l'àvia. Així de senzill, però com una cosa tan senzilla pot evocar tants pensaments i emocions. ..Intenteu fer l'exercici i a veure què en surt. 

Ahh no us penseu q ara el blog anirà de coses més psicològiques i tal, no no la pròxima entrada anirà de cremes facials jejeje. 

Fins aviat!!!

"LES BONES NOTÍCIES MAI VENEN SOLES"

Bon dia!!

ja sé què pensareu: "S'ha ben equivocat aquesta noia..." la frase correcta tots la sabem... doncs no!! no m'he equivocat, sinó que és ben intencionada aquesta frase.

No em considero una persona optimista, no ho sóc, ho sé... tendeixo a veure-ho tot negre i a desesperar-me i malhumorar-me fàcilment. Però ara mateix no m'ho puc pas permetre (ui! sona molt malament perquè tots ens hem de poder permetre tot el que sentim). Ho diré diferent... NO EM DONA LA GANA!! així mateix... no em dona la gana donar-me per vençuda, no em dona la gana no cuidar-me, no em dona la gana pensar malament, no em dona la gana ser pessimista, no em dona la gana pendre'm les coses malament (encara que sé que a vegades ho faig), i un llarg etcètera. 

Per tant, i com vaig fer a una altra època de la meva vida, EM DONA LA GANA cuidar-me (perquè tots sabem que si no ho fas tu no ho farà ningú) i ocupar-me de la gent que vol i es preocupa per mi, gaudir de la feina, fer petites coses agradables. Així doncs, començaré una sèrie d'entrades amb coses que podem fer per cuidar-nos (sobretot les noies, però els nois segur que també podeu agafar idees). De fet ja és la idea d'aquest blog... imagineu-vos que us posés coses tristes... el llegirieu? segurament no.

Així doncs, també s'ha de pensar que "les bones notícies mai venen soles", tots tenim notícies més bones i més dolentes, però segurament si ens centrem amb petites coses que ens fan riure, gaudir, passar-ho bé les penes hi continuaran sent (les coses no desapareixen per art de màgia) però les podrem veure d'una manera ben diferent o simplement podrem haver passat una bona estona que no ens la treurà ningú.  

Ben aviat posaré una de les primeres!!!

CRÊPS

Bones!!!

El món de les crêps és tota un descobriment perquè en pots fer del que et vingui més de gust: dolces o salades, com a postres o com a primer plat. Tot un món. Com que ahir el dia acompanyava (almenys on era jo) va ser un berenar ideal i vaig prometre a comentar-vos com les haviem fet perquè són molt més senzilles del que us penseu i hi ha una mica de trampa.

Les d'ahir eren d'una barreja en pols que vàrem comprar al supermercat "Lidle" fa uns mesos. Encara no havíem tingut temps de fer-les... només cal que al preparat en pols hi afegiu 400 ml de llet i que ho barregeu bé. Jo hi vaig passar la batedora perquè només movent el recipient no n'hi havia prou... hi havien grumolls.

Llavors la operació és la de sempre: una paella ben calenta i una mica de mantega ben extessa i ja hi podem abocar la barreja. Ahir en vàrem fer de xocolata (també del "Lidle"), a sobre maduixes que encara vàrem collir de l'hort i un polsim de sucre a sobre. També vaig fer-ne alguna de sucre. En total 4 (dues per cap) i encara ens va sobrar pasta, que no crec que es guardi gaires dies perquè hi ha llet i s'ha d'anar en compte.
El resultat força bo.

Una altra manera de fer-les és la recepta que la Mª Rosa i la Lourdes em varen passar una vegada:

- 1 got de llet
- 1 got de farina
- 1 ou
- sal
Jo, a més, hi afegiria un toc de sucre de vainilla perquè a mi m'agraden amb un toc dolç. Llavors ben batut i deixar reposar una estona i ja es poden coure.

Però ja sabeu que les crêps protagonitzen les cartes d'algun restaurant, jo conec aquests dos:
- La "Creperie Bretonne" a Girona. 
http://www.creperiebretonne.com/index.htm mireu la pàgina és força original

- "La Vedette" al C. de la Barca, 17 també a Girona.

Però el més "in" que hi ha és casar-te i fer venir la creperia en roulotte durant el ball. En l'últim casament, la núvia que és gran amant de les crêps, va fer venir la seva creperia preferida i és una idea genial!!!

Fins la propera!!!

AIXÒ M'HO POSARIA, AIXÒ NO M'HO POSARIA

Bon dia,

uuuiiii.... feia molts de dies que no escrivia i publicava res. Però... intentarem tornar-ho a posar en marxa i a veure què n'acaba sortint.

Avui mirant el diari he vist una foto i una de les noies que hi sortia m'ha inspirat l'entrada d'avui del blog: això m'ho posaria, això no m'ho posaria. Tot i que a l'estiu he treballat gairebé cada dia la meva connexió al twitter (perquè és més còmode que l'ordinador) i a les tendències que s'han anat portant sí que les he seguit força de prop i puc decidir vàries coses (en el meu cas, segons el meu criteri). Només és  una petita mostra perquè de coses de moda n'hi ha moltes i moltes. Si voleu saber-ne més podeu fer-vos fans d'aquestes pàgines:

http://www.glamour.es/tags/tendencias-otono-invierno-2012-2013/3638

http://www.telva.com/blogs/pasarelas-desde-smartphone/seccion/otono-invierno-20122013/



Això no m'ho posaria:

- els jerseis que ensenyen el melic (els crop top) o pots no ensenyar-lo si et poses uns pantalons ben alts.


- un collar maxi, d'aquells ben grossos. Jo amb la cara petita que tinc... vaja que només es veuria collaret.
- una faldilla midi (ara aquesta paraula s'ha posat ben de moda). Baixeta com sóc, una faldilla a sota genoll penso que només m'encongiria.
- l'abric llarg, llarg tipus batin. Ui noo!!! tap de bassa total!!

Això m'ho posaria:

Segons les revistes de moda ve molt el punk, el rock i el grunge a la manera de vestir. Per tant, vaig fer bé de guardar la camiseta amb l'esquena d'encaix, encara me la podré posar, la caçadora de pell d'imitació de l'Stradivarius i les botines de l'any no sé quan amb força taló que em fan mal els peus. ;)
També tornen el "animal print", l'estampat d'animal, a veure si trobo alguna ganga i puc estrenar alguna cosa d'aquestes. Això sí, si ets maniàtica com jo agafa l'estampat petitet que sinó et veuràs massa grossa.
Les camistes amb el número al davant també m'ho posaria. Són ben originals i jo que a la feina puc anar més d'esport seria una bona idea.

Què en penseu vosaltres? ja es sap que per gustos colors i aquests són els meus ;). Que acabeu de passar una bona setmana, fins la propera!!!

UNA DE RRRRAAATAAAAA FIA!!!!!

Hola!!

com aneu??? han anat bé aquests dies de descans? o potser encara han estat més esgotadors? a mi m'ha afectat una mica aquest temps fresc i feia temps que no em quedava sense veu. A descansar força per recuperar-la. 

L'entrada d'avui no va pas de remeis pel mal de coll, però segur que va bé aquesta beguda estomacal ;). Ara que s'ha posat tant de moda el gin-tònic, us parlaré d'un licor ben català: la ratafia

Dissabte em van convidar a fer-ne. Aquest licor l'he fet servir vàries vegades en les meves receptes. De fet, la faig servir amb poma, penso que li dona un gust força bo. La vàrem fer amb la família d'en Cesc (que sé que em llegeix ;)) i quan vam arribar la Marga ja ho havia deixat tot preparat, un munt d'herbes aromàtiques que desprenien una oloreta.... a la recepta no diuen quantes se n'han de posar i se'n poden posar fins a 100 (jo no en conec pas tantes, ni molt menys). Per tant, és una beguda força personal i que pots fer-hi mil i un invents. A la que vàrem fer vàrem posar-hi:

- marduix

- tarongina

- menta silvestre

- menta normal

- pi

- anís

- pela de llimona (i també com a prova hi vàrem posar trossos d'aquesta)

- pela de taronja (i vàrem fer el mateix)

- grans de cafè torrefactes

- nos moscades

- nous verdes (que és el que li dona el color fosquet)

- canella

- fonoll

- llor

- tants litres d'anís dolç per fer ratafia com volguem fer-ne.

 Bé, no té cap secret de preparació: es posa tot junt al recipìent que ho volguem guardar i es deixa 40 dies a sol i serena. És a dir es deixa a fora (al terrat, al pati, etc). Llavors ja la pots provar, però és més bona quan ha mecerat una mica més. Res a envejar a la Roset!!!

Bona setmana tant si la teniu curteta com si és llarga. Una abraçada!!!!

20 CONVIDATS - 20 TAPES

Hola!!

com aneu?? feia molts de dies que no escrivia, però ahir la Cristina i en Jordi, ai no en Marc (que sempre em confonen aquest bessons Faid)  em van animar a fer-ho i, de fet el sopar d'ahir s'ho mereix. 

Sabeu què són els sopars "de traje"? són aquells sopars en què cadascú porta un plat. Doncs nosaltres, ahir vam fer-ne una versió, penso que més original: un sopar de tapes. 

Cada convidat (en el nostre cas 20) va portar una tapa en 20 miniversions per poder-les provar totes. 

Feia un parell de setmanes que tots hi donàvem voltes i la setmana passada va ser el moment de les degustacions, escullir un nom adient i elaborar-la. Ahir mentre la feia semblava una concursant del programa Master Chef, cuinant, ordenant, posant les torradetes a lloc, els ingredients ben col·locats fins i tot, amb nervis i tensions. 

Cada elaborador presentava la seva tapa i la provàvem. Us asseguro que vàrem quedar tips.

L'alicient del sopar, a part de la cerca i les proves per a fer les tapes, eren els premis que es van donar: la millor tapa, la més creativa i la més original. Però en realitat va ser una bona excusa per reunir-nos una colla d'amics i passar una vetllada molt agradable. De ben segur que repetirem!!!

No us vull pas deixar una foto de totes les tapes, sinó de les 3 guanyadores i les que vàrem fer a casa.

La millor tapa: empat entre: Base de patata fregida, botifarra de perol esparracada i ceba en tèmpora. Creadora: Lourdes i Mini-hamburguesa de bou amb foie i ceba.Creador: Pere.

La més original: Drya Martini. Creadora: Ariadna

La millor presentació: Mill fulls de musclo. Creador: Dani 

La d'en Gerard: La piruleta d'en Popeye. Enrotllat de truita d'espinacs amb formatge cremós, pernil dolç i nous. 

La meva: Dolçor de l'Empordà. Butifarra dolça amb poma caramelitzada amb un punt de ratafia. 

 Espero que us animeu a fer-ne un perquè va ser molt divertit. Per acabar us deixo una foto de tots els participants. Bona setmana!!!!

VA DE LLIBRES

Hola gent!!!

com aneu?? feia uns quants dies que no publicava cap entrada, la UOC m'ha tingut força absorvida i és que en aquesta època de l'any això d'estudiar una mica fa una mandra... No us vull pas parlar de les assignatures que faig, els dubtes que tinc m'ajuda a aclarir-los la Sara, moltes gràcies des d'aquí!!

Haig d'admetre que quan tinc feina no llegeixo gaire i que a mi un llibre m'ha d'enganxar i molt... perquè sinó no el llegeixo i el deixo. En tinc alguns començats i no acabats, entre ells Ullises de James Joyce, Els pilars de la terra de Ken Follet i algun altre que ara no recordo. 

Tinc la gran sort que la meva família llegeix molt i que els llibres corren de casa en casa segons les recomanacions que anem fent. Per exemple sabeu els llibres de l'Stieg Larsson, la famosa trilogia... doncs a casa gairebé tots ens els vam llegir, també la trilogia de llibres eròtics d'en Grey (de l'Erika Leonard James) també van anar rulant per casa i molts altres llibres.

Jo haig d'admetre que m'agrada la lectura fàcil i molt romàntica però sense que sigui "pastelona", potser per això encara no he acabat l'Ullises d'en Joyce. Quan era joveneta m'encantaven els llibres del Jordi Sierra i Fabra, per tant ja us podeu imaginar que ara sóc fan de la Marian Keys i el seu famossíssim Sushi per a principiants i tots els llibres de les aventures de les germanes Walsh. 

Però si us haig de citar un parell de llibres que realment m'han encantat són: Les filles de Hanahh de la Marianne Friddekson i El tiempo entre costuras de Maria Dueñas. El primer una història generacional de dones i com els nostres avantpassats poden marcar inconscientment qui som en aquest moment i perquè fem el que fem. El segon una història bonica i intel·ligent que explica com una noia feble es converteix amb una dona forta.

Potser no compartiu els meus gustos, però per això hi ha autors, cadascun amb les seves pròpies característiques. Qui sap... potser algun dia us decidiu a llegir-ne algun i em podeu donar la opinió.

Bona setmana per a tothom i fins aviat!!

ARROSSOS I MÉS ARROSSOS

Hola!!!

A l'entrada de les caminades us vaig parlar que els diumenges, normalment (sinó anem a casa els meus pares) és el dia que fem arrós. Haig de confesar que jo els diumenges no cuino gaire-gens. En Gerard és el que s'encarrega de fer el dinar i més l'arrós que mica en mica anem perfeccionant o canviant. 

Cal dir que per nosaltres (i ara parlaré en plurar) una de les claus per fer un bon arrós és l'arrós (valgui la repetició). Sí sí, l'arrós hi fa molt. Aquestes últimes vegades hem fet servir arrós de Can Trias de Pals, és un arrós que ens ha donat molt bon resultat, n'haurem d'anar a buscar més...

Normalment fem el típic arrós, sofregit de ceba i tomata (si és feta de casa molt millor), sèpia, potser algun pèsol i normalment tenim llagostins congelats (perquè les gambes i escamarlans solen ser caretes). En algunes ocasions també hi posem carxofes, quan n'és la temporada (de Gualta perquè les de l'hort no han sortit) que hi dóna un toc dolcet i també pebrot. Vaja, que depèn del dia, de l'humor, del temps, de les ganes, però l'arrós dels diumenges (quan som a casa) no ens el treu ningú.

No us posaré la recepta d'arrós que fem perquè com que no el fem sempre igual... però sí que us en recomanaré una la vam fer diumenge passat  i la vam treure del blog d'en Manel Guirado http://www.manelguirado.com/es/blog/ (cuiner amic de la Maria M.). Ens va agradar molt el resultat, fàcil, ràpid i bo. 

Sí que us diré que per fer un arrós caldrà tenir a casa: 

- una sèpia que la podeu congelar 

- pots de tomata cassolana

- una ampolla de vi blanc 

- una capsa de llagostins congelats que dura força i ja fa el fet 

- alls 

- bricks de brou de peix

- cebes 

Amb aquests ingredients ja podreu fer un bon arrós, ja ho veureu!! Bon apetit!!! 

Fins la propera!!!

BCN: UN DIA DE MAIG

Hola!!

com va la setmana? aixx que aquesta és més llarga :(. Doncs jo vaig fer  aqüeducte... sí, sí i el dijous vam aprofitar per passar el dia a Barcelona. 

No us vull pas explicar tota l'excursió perquè com no podia ser d'una altra manera ens vàrem perdre caminant... res que no sabíem que el GPS indica la ruta en cotxer no a peu... mica en mica n'apendrem...

Bé, primer de tot donar les gràcies a la Susagna T. i al seu fillet Oriol per acollir-nos tant bé i el dinar tan bo que ens varen preparar. Thanksss!!

Al matí vam fer el guiri i vam anar al carrer Tallers a veure les botigues de discos. M'he enamorat dels discs de vinil, trobo que fan que les portades  siguin petites obres d'art. Pots apreciar molt més bé les fotografies, les imatges, etc vaja que me'n hagués quedat uns quants, i no per la música de dins, sinó per les portades. 

A la tarda vam fer una visita molt interessant i que la recomano a tothom a qui li agradi el tema. Al Palau Robert (Cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia) s'hi han ajuntat dues exposicions molt xules: "Doctor Músic Festival" i "Jaume de Laiguana".

- "Doctor Music Festival": fa un repàs del festival que varen fer a Escalarre i hi surten imatges i records dels festivals dels tres anys i també la marca Doctor Music que ha portat un munt d'artistes famosos (Britney Spears, Tina Turner, U2, Bruce Springteen, etc.) amb fotos i també videos que pots escoltar. 

- "Jaume de Laiguana": és un fotograf barceloní que surt en un munt de publicacions. Ha fotografiat a un munt de personatges famosillos i les fotos realment fant impacte. Una de les últimes que tots i totes segur que heu vist és la de la Shakira embarassada. 

Al vespre vam anar a veure el musical "La família Irreal", quin tip de riure.... si us agraden els continguts de Polònia no us la podeu perdre. Una sàtira a la monarquia de principi a fi. Per mi el més destacable són les actuacions d'en Toni Albà (amb la figura de rei) i de l'Anna Bertran  (fent l'infanta Elena), riure sense parar!!!

4 DIUMENGES - 4 MARXES

Hola, 

com aneu??
Primer de tots us vull dir: GRÀCIES!!! aquest petit blog ja ha rebut més de 1000 visites i us en volia donar les gràcies. No sé qui són totes les persones que el mireu, però cada dia m'alegro quan veig que algú l'ha visitat, sigui per curiositat, perquè li agrada, per xafardejar o per "pena" ;). Una abraçada ben forta a cadascú de vosaltres és un plaer escriure perquè em llegiu. GRÀCIES!!!!!!!!

Continuo...pels que mireu les meves publicacions al facebook ja heu vist que porto 4 diumenges fent una marxa cada un d'ells. 
Us les explico totes quatre, potser algun dia les voleu anar a fer. Us hi anotaré els punts forts i els punts dèbils, de cadascuna, segons la meva opinió totalment personal.


- Marxa de les Guilles (12 km): d'aquesta ja us en vaig parlar en una entrada. 

• Punt fort: l'organització, el paisatge (unes vistes del Baix Empordà impressionants en bon dia) i la ruta (pujades i baixades). 
• Punt feble: massa gent. Quan passaves per un pas estret t'havies d'esperar massa i t'impedeix fer el teu ritme.

- Marxa de St. Pere Pescador (15 km): ruta circular amb sortida i arribada a St Pere Pescador passant per Vilamacolum i Torroella de Fluvià. 

• Punt fort: no massa gent i pots fer el teu ritme. 
• Punts febles: tot el recorregut és planer i cansa el doble i no hi va haver prou habituallament per a tots els participants. 

- Marxa de St Martí Vell (12 km): ruta circular amb sortida i arribada a Sant Martí Vell.

• Punts forts: la ruta (molt xula per corriols i pujades i baixades assequibles), l'organització, els obsequis i els habituallaments.
• Punts febles: va fer una mica de mal temps i va acabar plovent.

- Pujada a St Pere de Rodes (12 km): nosaltres hem fet pujada i baixada i són aquests km. És una ruta molt maca on hem sortit del poble de Pau i hem arribat a St. Pere de Rodes. Té una anda amb una pujada llarga i dureta (almenys per mi), però les vistes de la Badia de Roses i d'aquesta banda de l'Alt Empordà són precioses. Quan arribes a dalt tens les vistes del costat contrari: Selva de Mar, Port de la Selva, Llançà i Colera. Vaja que si ja hi heu estat ja sabeu la recompensa que us espera. 

• Punts forts: les vistes, la gent (és un aplec popular) i la visita al Monestir (aquest dia és gratuïta)
• Punts febles: mala senyalització (segueixes una ruta ja marcada que pot fer tothom qui vol)

El millor d'aquests diumenges a part de les rutes, els paisatges, la gent, els esmorzars que t'esperen i tot plegat és arribar a casa i preparar un bon arrós ;) i la migdiada de la tarda ;) ;). ja estic pensat la pròxima entrada on us explicaré d'aquests arrossos que anem provant els diumenges. 
Acabo amb algunes fotos d'aquestes caminades. Fins la propera!! molt bona setmana a tots i totes!!!

"QUICHE" DE FORMATGE DE CABRA I FIGUES DE CAN BECH (i caminades...)

Hola!!

Com heu passat aquest cap de setmana?? Jo avui he fet una altra marxa, la tercera en 3 setmanes, avui ha tocat St. Martí Vell. Ens ha agradat molt i, tot i la pluja i la fred, l'hem gaudida molt, fins i tot ens hem animat a córrer el algunes baixades. Això que et passi gent pel costat corrent motiva tu!!! Res que al final hem fet el mateix temps que els altres dies... 

Bé, no us volia parlar de caminades sinó d'una recepta que ahir vaig fer i ens hem cruspit avui. Feia dies que tenia ganes d'explicar-vos-la perquè sorprèn a qui la prova i és fàcil, fàcil. Jo, us haig de dir que sóc fan de les "quiches", la gent que em coneix sap que a gairebé tots els àpats que col·laboro amb un plat en faig una: de porros, de baicon i espinacs, de pastanaga, etc. Aquesta és de formatge de cabra i figues de "Can Bech"

La recepta vaig treure-la d'un blog de cuina, però no sé pas quin, per tant si voleu fer la recepta l'explicaré pas a pas. En aquesta "quiche" el formatge de cabra substitueix el formatge que es posa en qualsevol altre i les figues de "Can Bech" li dóna un toc dolç i gustós molt bo (vaja i no ho dic perquè els de Can Bech siguin del poble veï, perquè els productes que venen són exquisits)

Ingredients:
1 massa brisa 
1 "rutllo" de formatge de cabra
1 pot de figues de Can Bech
3 ous mitjans
1 brick de crema de llet (200ml)

Preparació:
Posa mantega i farina en el motllo on posaràs la massa, sinó fas servir el paper que ja porta, així no se t'enganxarà. Cubreix el motllo amb la massa brisa i punxa-la amb una forquilla i posa-la al forn (una temperatura mitjana) durant 10 minutets. Els forats evitarà que s'infli i coure-la una mica abans permet que la massa surti més ben cuita.
Mentre s'estigui coent, bat els tres ous amb un polsim de sal i afegeixe-hi la crema de crema de llet. Cal que ho batis tot bé. 
Quan la massa ja estigui mig cuita treu-la i posa-hi a sobre el formatge tallat a rodelles i escampa les figues (tallades a quarts) pels forats que et quedin. les quantitats us les deixo al gust.
Un cop tot col·locat afegeixe-hi la barreja que has fet amb els ous i la crema de llet. Posa-ho al forn amb una temperatura mitjana i dexa-ho coure-ho uns 30-35 min. Comprova que està cuit punxant amb un escuradents que ha de sortir net. 

Us deixo una foto de la "quiche" amb una acompanyant molt especial que l'ha volgut provar... jejeje, la meva neboda Alícia que cada dia està més preciosa.

Bona setmana a tots i totes!!!

ROSES, LLIBRES , AMOR O HIPOCRESIA???

Hola a tots i totes!!

Ja tenia el post escrit i un comentari al facebook m'ha fet repensar el que hi havia de posar. Jo ja havia posat els típics i tòpics del St. Jordi però aquelles paraules m'han  fet pensar. Segurament hi ha casos en què passa: som hipòcrites i fem les coses perquè toquen. Us animo a què no nomé fem obsequis els dies especials, sinó que cada dia que us vingui de gust feu regals, obsequis, detalls a aquelles persones que teniu a prop. 

Però, després d'haver fet aquesta reflexió per mi el dia de St. Jordi és un dia d'aquells que m'agrada  especialment. M'agrada veure tot aquell munt de roses que corren amunt i avall, aquelles muntanyes de llibres, entitats locals per tot arreu i, a més avui lluïa el sol, per tant un bon dia. 

Només us vull deixar les meves adquisicions, algunes seran compartides, però totes intentarem gaudir-les molt. 

A més, us vull deixar altres obsequis que he rebut avui, perquè les roses o obsequis de qui és no és la teva parella també fan molta il·lusió, la rosa de paper de l'Elisabet (5è de Primària) i l'ocell d'en Marc (5è de Primària).

Llàstima que el final del dia ens hagi deixat un gust amarg... 

"DELICADA GRETA"

Hola!!!

com aneu?? i el cap de setmana, l'heu aprofitat al màxim?? abans no arribi el dia de St. Jordi (que no sé si faré alguna entrada) faig una entrada que fa dies que la tenia pendent. 

Fa unes setmanetes amb la Mercè (la meva germana) i la Sara vam animar-nos a participar a la presentació de la nova col·lecció de "Delicada Greta".

Pel que vaig veure són 3 sòcies, una d'elles de Serra de Daró, la Montse Pou. Confeccionen roba molt personal que la defineixen com d'estil vintage i retro amb un disseny original. Bosses, vestits, samarretes i jerseis són les seves creacions i, a part de poder compar des de la seva pàgina web http://www.delicadagreta.com/ també venen els seus dissenys a les botigues: Rue du Nord c/ Argenteria, 25 i a Candem c/ Ballestaries, 27. 

La seva imatge esencial és la Cinta, una nina que tots els dissenys tenen i que la pots costumitzar depèn d'on vagis, de com et sentis, de què et vingui de gust, etc. Una idea ben original. 

Us deixo unes quantes fotos del dia de la presnetació i també dels dissenys que fan. Segur que us encantaran tant com a mi ;). 

Què us semblen?? 

Fins la propera!!!!

SER UNA "IT - GIRL"

Hola!!!

Com va la setmaneta?? Després de l’èxit que va tenir la última entrada La marxa de les Guilles 2013, canvio de registre i passo a un dedicat a les “it-girl”. Potser no té tant d'èxit, però tinc ganes de fer-lo...

Heu sentit mai aquesta paraula? O l’heu llegida? Jo sí, i per curiositat, l’he buscada a la wikipèdia. Segons la wiki el terme “it-girl” va sorgir l’any 1927 per una pel·lícula que es deia “It”. Rudyard Kipling (escriptor i poèta britànic) va dir: "No és bellesa, per dir-ho així, ni una bona xerrada necessàriament. Sinó simplement aquella cosa”. L’Elionor Glyn va aclarir-ho: "amb aquella cosa ens referim a què es guanyi a tots els homes siguent home i es guanyi a totes les dones siguent dona”.

Per mi, una “it-girl” és aquella persona que sempre que la veus t’agrada el que porta i com va: la roba, el pentinat, els complements. Aquella persona que sempre penses que va perfecte, sigui per fer el que sigui: anar a fer esport, a treballar, un esdeveniment, etc. No sé si us ha passat però sempre hi ha alguna persona que veus i dius: “Ostres… com m’agrada!!” i agafes alguna inspiració d’ella: el pentinat, el vestir, etc. A mi ja m’ha passat amb un parell de persones, una que fa molts anys que no veig i l’altre que veig cada dia. Es possin el que es possin sempre van bé, perfectes, genials… qui saixx!!! Quina enveja!!

Bé, no us revelaré  qui són ni us en publicaré fotos. Sinó que us deixo unes fotos de les “it-girls” que actualment triumfen i que a mi també m’agraden.

Sara Jessica-Parker (actriu de Sexo en Nueva York):

Blake Lyveli (actriu de Gossip – Girl):

Olivia Palermo (professió desconeguda):

Sara Carbonero (presentadora de TV):

 

Paula Echevarria (actriu):