"QUICHE" DE FORMATGE DE CABRA I FIGUES DE CAN BECH (i caminades...)

Hola!!

Com heu passat aquest cap de setmana?? Jo avui he fet una altra marxa, la tercera en 3 setmanes, avui ha tocat St. Martí Vell. Ens ha agradat molt i, tot i la pluja i la fred, l'hem gaudida molt, fins i tot ens hem animat a córrer el algunes baixades. Això que et passi gent pel costat corrent motiva tu!!! Res que al final hem fet el mateix temps que els altres dies... 

Bé, no us volia parlar de caminades sinó d'una recepta que ahir vaig fer i ens hem cruspit avui. Feia dies que tenia ganes d'explicar-vos-la perquè sorprèn a qui la prova i és fàcil, fàcil. Jo, us haig de dir que sóc fan de les "quiches", la gent que em coneix sap que a gairebé tots els àpats que col·laboro amb un plat en faig una: de porros, de baicon i espinacs, de pastanaga, etc. Aquesta és de formatge de cabra i figues de "Can Bech"

La recepta vaig treure-la d'un blog de cuina, però no sé pas quin, per tant si voleu fer la recepta l'explicaré pas a pas. En aquesta "quiche" el formatge de cabra substitueix el formatge que es posa en qualsevol altre i les figues de "Can Bech" li dóna un toc dolç i gustós molt bo (vaja i no ho dic perquè els de Can Bech siguin del poble veï, perquè els productes que venen són exquisits)

Ingredients:
1 massa brisa 
1 "rutllo" de formatge de cabra
1 pot de figues de Can Bech
3 ous mitjans
1 brick de crema de llet (200ml)

Preparació:
Posa mantega i farina en el motllo on posaràs la massa, sinó fas servir el paper que ja porta, així no se t'enganxarà. Cubreix el motllo amb la massa brisa i punxa-la amb una forquilla i posa-la al forn (una temperatura mitjana) durant 10 minutets. Els forats evitarà que s'infli i coure-la una mica abans permet que la massa surti més ben cuita.
Mentre s'estigui coent, bat els tres ous amb un polsim de sal i afegeixe-hi la crema de crema de llet. Cal que ho batis tot bé. 
Quan la massa ja estigui mig cuita treu-la i posa-hi a sobre el formatge tallat a rodelles i escampa les figues (tallades a quarts) pels forats que et quedin. les quantitats us les deixo al gust.
Un cop tot col·locat afegeixe-hi la barreja que has fet amb els ous i la crema de llet. Posa-ho al forn amb una temperatura mitjana i dexa-ho coure-ho uns 30-35 min. Comprova que està cuit punxant amb un escuradents que ha de sortir net. 

Us deixo una foto de la "quiche" amb una acompanyant molt especial que l'ha volgut provar... jejeje, la meva neboda Alícia que cada dia està més preciosa.

Bona setmana a tots i totes!!!

ROSES, LLIBRES , AMOR O HIPOCRESIA???

Hola a tots i totes!!

Ja tenia el post escrit i un comentari al facebook m'ha fet repensar el que hi havia de posar. Jo ja havia posat els típics i tòpics del St. Jordi però aquelles paraules m'han  fet pensar. Segurament hi ha casos en què passa: som hipòcrites i fem les coses perquè toquen. Us animo a què no nomé fem obsequis els dies especials, sinó que cada dia que us vingui de gust feu regals, obsequis, detalls a aquelles persones que teniu a prop. 

Però, després d'haver fet aquesta reflexió per mi el dia de St. Jordi és un dia d'aquells que m'agrada  especialment. M'agrada veure tot aquell munt de roses que corren amunt i avall, aquelles muntanyes de llibres, entitats locals per tot arreu i, a més avui lluïa el sol, per tant un bon dia. 

Només us vull deixar les meves adquisicions, algunes seran compartides, però totes intentarem gaudir-les molt. 

A més, us vull deixar altres obsequis que he rebut avui, perquè les roses o obsequis de qui és no és la teva parella també fan molta il·lusió, la rosa de paper de l'Elisabet (5è de Primària) i l'ocell d'en Marc (5è de Primària).

Llàstima que el final del dia ens hagi deixat un gust amarg... 

"DELICADA GRETA"

Hola!!!

com aneu?? i el cap de setmana, l'heu aprofitat al màxim?? abans no arribi el dia de St. Jordi (que no sé si faré alguna entrada) faig una entrada que fa dies que la tenia pendent. 

Fa unes setmanetes amb la Mercè (la meva germana) i la Sara vam animar-nos a participar a la presentació de la nova col·lecció de "Delicada Greta".

Pel que vaig veure són 3 sòcies, una d'elles de Serra de Daró, la Montse Pou. Confeccionen roba molt personal que la defineixen com d'estil vintage i retro amb un disseny original. Bosses, vestits, samarretes i jerseis són les seves creacions i, a part de poder compar des de la seva pàgina web http://www.delicadagreta.com/ també venen els seus dissenys a les botigues: Rue du Nord c/ Argenteria, 25 i a Candem c/ Ballestaries, 27. 

La seva imatge esencial és la Cinta, una nina que tots els dissenys tenen i que la pots costumitzar depèn d'on vagis, de com et sentis, de què et vingui de gust, etc. Una idea ben original. 

Us deixo unes quantes fotos del dia de la presnetació i també dels dissenys que fan. Segur que us encantaran tant com a mi ;). 

Què us semblen?? 

Fins la propera!!!!

SER UNA "IT - GIRL"

Hola!!!

Com va la setmaneta?? Després de l’èxit que va tenir la última entrada La marxa de les Guilles 2013, canvio de registre i passo a un dedicat a les “it-girl”. Potser no té tant d'èxit, però tinc ganes de fer-lo...

Heu sentit mai aquesta paraula? O l’heu llegida? Jo sí, i per curiositat, l’he buscada a la wikipèdia. Segons la wiki el terme “it-girl” va sorgir l’any 1927 per una pel·lícula que es deia “It”. Rudyard Kipling (escriptor i poèta britànic) va dir: "No és bellesa, per dir-ho així, ni una bona xerrada necessàriament. Sinó simplement aquella cosa”. L’Elionor Glyn va aclarir-ho: "amb aquella cosa ens referim a què es guanyi a tots els homes siguent home i es guanyi a totes les dones siguent dona”.

Per mi, una “it-girl” és aquella persona que sempre que la veus t’agrada el que porta i com va: la roba, el pentinat, els complements. Aquella persona que sempre penses que va perfecte, sigui per fer el que sigui: anar a fer esport, a treballar, un esdeveniment, etc. No sé si us ha passat però sempre hi ha alguna persona que veus i dius: “Ostres… com m’agrada!!” i agafes alguna inspiració d’ella: el pentinat, el vestir, etc. A mi ja m’ha passat amb un parell de persones, una que fa molts anys que no veig i l’altre que veig cada dia. Es possin el que es possin sempre van bé, perfectes, genials… qui saixx!!! Quina enveja!!

Bé, no us revelaré  qui són ni us en publicaré fotos. Sinó que us deixo unes fotos de les “it-girls” que actualment triumfen i que a mi també m’agraden.

Sara Jessica-Parker (actriu de Sexo en Nueva York):

Blake Lyveli (actriu de Gossip – Girl):

Olivia Palermo (professió desconeguda):

Sara Carbonero (presentadora de TV):

 

Paula Echevarria (actriu):

MARXA DE LES GUILLES 2013

Bones,

com aneu?

Ahir vam participar a la Marxa de les Guilles 2013. Feia força que no anava a caminar i vam escollir fer la marxa curta (11 km.) Hi havia tanta i tanta gent!! vaig quedar ben parada, però realment el recorregut va valer la pena. Jo no em situo gens en un mapa (amb això sóc molt dona), però sí sé que des del punt més alt que vam passar teníem unes vistes del Montgrí fabuloses i, com que era tant aviat la marxa, vam poder gaudir de la boira sobre el mar. 

Haig de ser sincera, vaig patir!! sí sí potser algú ho llegeix i penseu: "No va ser per tant!!".  I quina enveja que em fa la gent que la fa corrents!! A mi sempre em costen les pujades, mooolt!! no tinc força a les cames i per més que hi poso ganes, tu... com costen. Sort que en algunes vaig tenir la mà d'en Gerard que m'apretava, fins que em va anar abandonant per seguir el seu lema: "Sinó sues no treballes!!!", sort que tenia jo els tiquets dels entrepans jejeje 

També vaig poder trobar gent que treballava amb mi i em va fer molta gràcia trobar, clar que la cara que feia jo no era gaire maca, però què hi farem. Sempre fa molta il·lusió que es recordin de tu.


En Gerard em va fer aquesta foto a l'arribada... vaja no dec ser la única amb cara de cansada quan acaba una marxeta ;) i jo com a dona fredolica anava portant capes i capes a sobre meu perquè quina calor que va fer!!!  

GRASSALETES DE BACALLÀ

Hola!!

Abans d'acabar una feina que tinc pendent per divendres us vull compartir una recepta que ja feia la meva àvia Pîlar i que a tots ens encantava: les grassaletes de bacallà ( a casa sempre n'hem dit així). Ara el crack de fer-les és el meu pare i jo haig d'admetre que la primera vegada que les vaig intentar fer, per mi i per en Gerard, no van sortir bones. Ja hi he trobat l'error i aquesta setmana les he fet ben fetes i surten molt bones o això m'han dit ;).

Ingredients (per unes 12 grasseletes):

- 1 ou
- 3 forquillades de farina
- una mica d'aigua
- 200gr de bacallà (del que s'ha de dessalar, no l'agafeu fresc que aquest va ser el meu error)
- julivert sec

Preparació:

La nit abans cal que posem el bacallà amb aigua per desalar-lo, l'endemà al matí l'hi canviem l'aigua perquè no quedi tant fort. Al moment que les volguem fer posem les forquillades de farina en un bol i la desfem amb aigua, no cal que quedi espessa perquè l'ou ens espessairà. Hi barregem l'ou i ho batem ben batut (jo no hi poso sal perquè el bacallà ja en té un puntet). Llavors anem desfent el bacallà a dins la barreja d'ou i farina i per últim hi vaig posar una mica de julivert picat sec (això és invenció meva). Escalfem oli en una paella i quan estigui ben calent hi anem tirant cullerades superes de la barreja. Deixem coure a banda i banda i quan estiguin enrossides les enretirem. Com que deixen anar força oli us recomano posar un paper absorvent en el plat.

Aquí us passo el resultat amb un parell de fotos. Mentre les feia anava em va venir al cap una imatge de la meva àvia a la cuina fent-ne per tota la família (i érem uns vint-i-algú!!!) déu ni do quina feinada, però si jo cuino la meitat de bé que la meva àvia Pilar ja estaré ben contenta.

CANVIEM LA COCA DE IOGURT PER PÀ DE PESSIC???N

Bon dia,

feia dies que no escrivia i després de l'èxit de visites que ha tingut les pàgines dedicades als vestits de núvia canvio de registre i faig una entrada de menjar.

L'altre dia havíem d'anar a una calçotada, la segona de la temporada i, tot i que vàrem fer brunyols vaig pensar que per postres podia portar una coca. Sempre fem la coca de iogurt, la típica i senzilla coca que tots i totes sabem fer, però vaig pensar... sempre la mateixa... així que em vaig decidir a fer un pa de pessic que, a mé, m'encanta. 

El pa de pessic que vaig fer el vaig obrir pel mig i hi vaig possar confitura de fruits vermells que vaig comprar a l'Auchan i que estava per la nevera i llavors una mica de sucre llustre per sobre i nyam nyam, no en va quedar ni un bocí.

Els ingredients que vaig fer servir els tenim tots i totes a casa, el que sí que us haig de dir és que vol una mica de murga, perquè s'han de muntar les clares, però amb els estris que tenim a l'abast ara és ben senzill. Em vaig inspirar en aquest enllaç: http://mercealacuina.blogspot.com.es/2012/12/pa-de-pessic.html

Ingredients:

4 ous

150 de sucre blanc

50 gr. de farina fluixa

50 gr. de Maizena

Ratlladura de llimona o 8 gotes d'essència de llimona

Un pessic de sal.

Una cullaradeta de llevadura Royal

Preparació:

Encenem el forn, no gaire alt. Separem les clares dels rovells. Les clares les hem de muntar a punt de neu amb un polsim de sal i les reservem. En els rovells hi afegim el sucre i ho batem força estona fins que dobli el seu volum. Llavors als rovells hi afegim la ratlladura de llimona i les farines i la llevadura a poc a poc i barrejant bé. Finalment hi afegim les clares molt a poc a poc i amb moviments envolvents perquè no baixin. 

Ho enfornem durant uns  minuts i comprovem que estigui cuit. Sobretot, no traieu el pa fet de sobte, sinó mica en mica. Deixarem la porta oberta uns pams uns deu minuts i llavors la porta ben oberta deu minuts més i ja el tindrem llest. 

Un cop ben fred el podem partir pel mig i posar-hi el que més ens agradi, jo ja us he dit que hi vaig posar confitura de fruits vermells i sucre llustre a sobre.