UNA DE MENJAR... (i ja veieu que no són els panellets que heu vist pel Facebook ;))

Hola!!

com aneu??

podria haver titulat l'entrada EM CUIDO part II perquè aquest cap de setmana hem provat una recepta nova i n'hem recuperat una d'antiga. 

Ja aneu veient què significa cuidar-me per mi  i una part especial i que he descobert fa poc temps és la cuina. Tenir una parella apassionada de la cuina com la que tinc ajuda molt i sempre anem buscant receptes innovadores i tradicionals. Fins i tot, algunes vegades per fer una simple salsa de tomata la busquem per internent per millorar la que ja sabem fer nosaltres. Som així de "frikis" jejeje però ens encata!!!!! això sí, a vegades hi ha unes disputes a la cuina... per això algun dia cuino jo i algun dia ell així es redueixen a la meitat. 

Però segurament també ve de genètica perquè a la meva família hi ha grans cuineres sobretot de part de la meva mare, començant per ella i la meva àvia (ja l'he mencionat alguna vegada) i incloent les meves ties (Pilar, Carmen i Mª Assumpta).

No m'enrotllo més. Us deu haver sortit pel facebook els panellets que hem fet avui a la tarda, res amb un parell d'hores i en Gerard ha resultat ser un gran decorador de panellets i pensar que quan era petita no s'enganxaven mai més els pinyons i acabàvem clavant-los com si fossin estaques i avui, sense ni clara ni res. No sé si hi ha ajudat que la massa reposés una miqueta més... bé... demà els tastarem i en podrem opinar. 

No us passaré la recepta dels panellets, no patiu... sinó la recepta de "cous-cous amb fruits secs i pollastre al curry". Us deixo l'enllaç del blog de "La cuinera" d'on vaig treure la recepta de casualitat fent la llufa per altres blogs. Si la publico és que ens va encantar!!!! uauu!! no ho havíem provat i va sortir molt i molt bona.

http://www.lacuinera.com/2013/10/cous-cous-y-pollo-al-curry.html

Us deixo una foto de com va quedar, que no li fa gens de justícia a la que veureu a l'enllaç, però han desaregut les brotxetes de casa... misteris de la vida... 

A veure si us animeu i la proveu. 

Fins la propera!!! 

EM CUIDO

Hola!!

com aneu?? aprofito que a casa ja funciona l'internet després d'uns dies de trucades, tècnics i mals humors per culpa d'això. Sembla estrany com ens pot condicionar la feina l'internet. Jo estic estudiant a distància i em connecto cada dia (vaja tb puc fer feina sense estar connectada, però bueno... sempre m'agrada tenir el face encès i el correu i altres coses jejeje) i és que quan portes 30 pàgines llegides necessites una mica d'esbargiment, no???

Bé, ja vaig avançar que us comentaria petits detalls de com ens podíem cuidar. Jo haig d'admetre que sóc força inestable... diuen que tardem 21 dies en crear un hàbit, però jo n'hi ha alguns que no hi ha maneres de crear. Suposo que com totes i tots. 

Avui nois no crec que us interessi gaire el que poso, però si voleu xafardejar us deixo ;).No em vull enrotllar gaire: només us vull explicar el mini tractament dels  matins que faig servir. A la nit no sóc gens constant, però al matí normalment ho sóc força.

Us explico què faig servir, potser vosaltres feu servir el mateix o semblant:

Primer netejo la cara amb el sabó de l'Avène, aquell de color verdós i després em ruixo amb l'"eau thermale", m'escampo la hidratant de la mateixa casa i per últim la "bb cream" la que faig servir jo és la de Sensilis. 

Podeu pensar però perquè es posa l'"eau thermale"? doncs ho vaig treure de la revista "Hola!", com que les "bb creams" solen ser força espesses l'aigua termal ajuda a que flueixi una mica més i la veritat és que va genial. Estic contenta perquè m'ajuda a tenir més bona cara als matins.

Això sí, la meva pròxima adquisició serà una crema antiarrugues!!! això segur!!!

Nois si heu arribat a llegir fins aquí només un missatge: dieu-li a la persona que estigui al vostre costat que està molt guapa. Encara que ella us digui que no és veritat o que no s'hi sent, insisitiu-hi segur que somriu i passarà un bon dia. 

Fins la propera!!!

PER QUÈ ET DIUS COM ET DIUS??

Bones!!

Fa uns tres anys vaig fer un curset molt interessant sobre el dol infantil. Allà  a part de veure unes quantes tècniques per ajudar als infants a superar el dol també vàrem fer diferents tècniques de grup. Jo no sóc gens bona a fer coses en grup i em costa molt deixar-me anar, però la professora, la Mònica Conill, ens va enganxar tant que em vaig sentir 

super còmode fent-ho. 

Una de les técniques de coneixença que ens va explicar era que alhora de presentar-nos expliquéssim pk ens diem com ens diem. Ho sabeu vosaltres?? Jo sí. De fet recordar pk em dic com em dic m'evoca a records. Records d'infantesa i em connecta amb una tristesa, però bona, ehh!! A mi el meu nom no m'agrada, però recordar pk em dic així m'encanta i sobretot recordar per qui m'ho dic. 

No us vull pas deixar amb la incògnita: jo em dic Pilar perquè la meva àvia materna s'ho deia i quan vàrem néixer una es  va dir com la mare i l'altre com l'àvia. Així de senzill, però com una cosa tan senzilla pot evocar tants pensaments i emocions. ..Intenteu fer l'exercici i a veure què en surt. 

Ahh no us penseu q ara el blog anirà de coses més psicològiques i tal, no no la pròxima entrada anirà de cremes facials jejeje. 

Fins aviat!!!

"LES BONES NOTÍCIES MAI VENEN SOLES"

Bon dia!!

ja sé què pensareu: "S'ha ben equivocat aquesta noia..." la frase correcta tots la sabem... doncs no!! no m'he equivocat, sinó que és ben intencionada aquesta frase.

No em considero una persona optimista, no ho sóc, ho sé... tendeixo a veure-ho tot negre i a desesperar-me i malhumorar-me fàcilment. Però ara mateix no m'ho puc pas permetre (ui! sona molt malament perquè tots ens hem de poder permetre tot el que sentim). Ho diré diferent... NO EM DONA LA GANA!! així mateix... no em dona la gana donar-me per vençuda, no em dona la gana no cuidar-me, no em dona la gana pensar malament, no em dona la gana ser pessimista, no em dona la gana pendre'm les coses malament (encara que sé que a vegades ho faig), i un llarg etcètera. 

Per tant, i com vaig fer a una altra època de la meva vida, EM DONA LA GANA cuidar-me (perquè tots sabem que si no ho fas tu no ho farà ningú) i ocupar-me de la gent que vol i es preocupa per mi, gaudir de la feina, fer petites coses agradables. Així doncs, començaré una sèrie d'entrades amb coses que podem fer per cuidar-nos (sobretot les noies, però els nois segur que també podeu agafar idees). De fet ja és la idea d'aquest blog... imagineu-vos que us posés coses tristes... el llegirieu? segurament no.

Així doncs, també s'ha de pensar que "les bones notícies mai venen soles", tots tenim notícies més bones i més dolentes, però segurament si ens centrem amb petites coses que ens fan riure, gaudir, passar-ho bé les penes hi continuaran sent (les coses no desapareixen per art de màgia) però les podrem veure d'una manera ben diferent o simplement podrem haver passat una bona estona que no ens la treurà ningú.  

Ben aviat posaré una de les primeres!!!