com va la setmana?? ja estem a la meitat... jo no sé si m'estic fent gran però em passa la setmana volant, volant. No tinc una feina gaire monòtona i cada dia em depara una sorpresa: una trucada, una anul·lació d'una visita, una consulta, etc. Per tant jo no sóc de les que fan de 8 a 3 o de 8 a 1 i de 3 a 7 (per posar un exemple). Alguns pensaran que és millor? o no... perquè a vegades el diumenge a la tarda estic resolent problemes de matemàtiques o corregint algun treball. Però no m'importa perquè m'encanta el que faig i la gent que em coneix ho sap.
Bé, no volia fer una reflexió de la meva feina sinó dels retrobaments. Des de fa uns pocs mesos han aparegut alguns retrobaments amb algunes persones que feia temps que no veia simplement perquè no ens trobàvem i realment m'hi ha fet pensar, perquè quan els retrobaments són amb una persona que fa molt que no veies i amb qui guardes un bon record pot ser fabulós i et pot omplir i fer somriure tot un dia o tota una nit...
En vull recordar alguns que em venen al cap :
El primer amb l'M (és una inicial fictícia d'un nom, però com que no he demanat permís millor ho poso així, tot i que sé que li agradarà llegir-ho). Amb l'M vam ser força amics i col·legues fa uns anys enrere (si M han passat anys) i fa uns dies ens vàrem retrobar al mig del carrer. Caram quina abraçada ens vàrem fer... i després de fer les preguntes de rigor ens vàrem tornar a abraçar de l'emoció de tornar-nos a trobar després de tant de temps. Realment ens havia fet molta il·lusió el retrobament, tornar a veure'ns en directe (perquè els misstges de felicitació pels cumples mai han faltat) i tornar-nos a posar cara (val a dir que jo sortia de l'estètica i quan vaig arribar a casa vaig veure que tenia els ulls plens de pèls de les celles jajaja, no sé si ho vas notar M, però vaig riure una bona estona jo soleta).
Alguns retrobaments tenen més a veure amb el món de la nit i de sortir amb els amics... et retrobes amb aquelles persones que et miren amb bons ulls i que et fan saber que et veuen bé, vaja, potser hi ha un interès ocult... però jo de moment no capto aquestes coses.
I per últim, els retrobaments amb la teva gent (colla, companys de la universitat, amics de fa molts anys, antics companys de feina), aquests són d'aquells que per més temps que fa que no et vegis sembla que fos ahir que t'haguessis vist. Perquè tot flueix, és una continuació d'una conversa, d'uns moments i d'unes vivències passades.
El millor per mi dels retrobaments són els missatges que venen després comentant la il·lusió que t'ha fet tornar a veure aquella persona. El missatge de després d'haver passat una estona amb les amigues i les seves filles és genial, et fa feliç, el típic missatge de "hem de repetir-ho més sovint" et fa somriure i pensar que no passarà tant de temps abans no et tornis a veure (a vegades en passa més, però i què...). Però si no passés el temps suficient ja no seria un retrobament i la màgia d'ells no hi seria.
Espero que tingueu molts retrobaments en els propers dies i que siguin d'aquells agradables i que us facin somriure una bona estona.
Fins ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada